Immunitat informativa
Abans de començar he de dir que no comento aquest tema perquè vingui a tots els diaris d'avui. La idea ja em rondava la ment des de feia dies. Bé, des que ho vaig veure al blog de Paco, a Inmunidad informativa. Així doncs, no amago les meves fonts d'inspiració i, al mateix temps que copio el títol del post, us recomano que feu una ullada al blog del company, Mi verdad.
La notícia: "Telma Ortiz y su pareja Enrique Martín Llop sentaron ayer [dilluns 12 de maig] en el juzgado de primera instancia número 3 de Toledo a representantes de 50 medios de comunicación para tratar de impedir que sigan obteniendo imágenes de su vida privada. La hermana de la princesa de Asturias dice "correr peligro físico real" y argumenta que ella y el padre de su hija no son personajes famosos ni quieren serlo. Por eso, pidieron ayer a la jueza María Lourdes Pérez Padilla que dicte medidas cautelares, preventivas, hecho insólito en España. Se amparan en el artículo 9 de la Ley de 5 de mayo de 1982 que desarrolla el derecho constitucional sobre la protección al honor, la intimidad personal y familiar y la propia imagen".
Primer: els drets de la personalitat
Des del punt de vista legal, escau aquí determinar si Telma Ortiz és una persona noticiable o una persona privada. Com a ciutadana anònima, gaudeix dels drets de la personalitat en el màxim grau; com a persona noticiable, alguns aspectes dels seus drets han estat minvats en favor de la correcta formació de l'opinió pública.
Segueixo les directrius de Marc Carrillo, catedràtic de la UPF, a Derecho español de la información. Són persones públiques aquelles que "persiguen voluntariamente notoriedad pública". Amb aquesta denúncia als mitjans Telma Ortiz pretén, precisament, evitar la fama i el seu enlairament social com a germana de Letizia. També esdevenen persones públiques aquelles que lliurement decideixen donar a conèixer part de la seva intimitat. En aquests casos, si els famosos van acceptar prèviament altres intromissions o, fins i tot, s'hi van enriquir mitjançant exclusives, no podran adduir ara el seu dret a la intimitat: cadascú decideix quins aspectes de la seva vida resten al marge del coneixement dels altres i quan es fixen uns límits és molt difícil modificar-los. No és ara el moment, però trobo que és el cas d'Isabel Pantoja: als darrers anys el seguiment mediàtic l'ofegava i potser se'n penediria d'haver venut tantes exclusives (bé, no se'n penedeix gaire: recordeu el titular de l'Hola, "Sigo enamorada de Julián"). Tornem a Telma: ella mai no ha venut cap exclusiva ni ha convocat cap roda de premsa ni tampoc no ha enviat cap comunicat per comentar la seva vida privada. De fet, ella i la seva parella vivien a l'estranger, lluny de focus i flaixos, i és ara quan han tornat a Espanya que els mitjans, caníbals, s'han llençat a sobre seu. Telma Ortiz no s'encabeix dintre de la categoria de personatge públic i, per tant, té dret que els mitjans no informin sobre la seva vida privada.
Ara cal preguntar-nos si, com a germana de la propera reina d'Espanya i futura mare de l'hereu (argh, república federal, ja!), Telma Ortiz ha de consentir una certa intromissió en els seus drets de la personalitat. D'entrada, qui s'ha casat amb el príncep d'Astúries ha estat la germana i no ella, de manera que la possible rellevància és indirecta. A més, al marge de la nova vida de la seva germana, Telma ha continuat fent el que estava fent abans que tot açò comencés: treballa de cooperant a l'estranger i ara és de nou a Espanya pel naixement de la seva primera filla. De fet, si hom truca al departament de premsa de la Casa Reial (em sembla que ho varen comentar al debat de La noria) s'obtindrà la resposta que no poden informar sobre Telma Ortiz perquè no pertany a la família reial. Des d'un altre punt de vista, no controlo gaire el tema, però em sembla que la pressió mediàtica a què sotmetem Letizia és molt distinta a la que ha de suportar Telma. Dubto que hi hagi tot un equip de "periodistes" vigilant la sortida de la residència dels prínceps d'Astúries per seguir la princesa quan vagi a comprar bolquers amb la sogra. Això sí ocorre amb Telma, i aquí entra en joc també el dret a la imatge.
Comptat i debatut, Telma Ortiz, fora dels tres actes oficials a què fins ara ha acudit com a germana de la princesa (l'enllaç matrimonial i el bateig de les dues infantes), és una ciutadana anònima i com a tal té dret que els mitjans no informin sobre la seva vida privada i que tampoc no difonguin la seva imatge fisica ni la de la seva parella. Al debat de La noria, una tertuliana defenia l'Hola dient que la revista havia projectat sempre la imatge de Telma com a dona solidària i compromesa. No entén res: Telma no necessita cap imatge pública, ni bona ni dolenta.
Els mitjans, però, saben que la censura prèvia té molt mala premsa, i darrere d'aquesta reivindicació amaguen la seva voluntat de correspondre la curiositat del públic. De fet, la llei dels drets de la personalitat de 1982 estableix una tipologia exhaustiva d'intromissions i, com que es tracta de demandes civils i no de querelles criminals, el dany moral es pressuposa i la indemnització ha de reparar aquest dany. En altres paraules: s'aplica quan la intromissió ja s'ha produït. Partint d'aquesta llei, Telma Ortiz demana mesures cautelars perquè els mitjans no informin sobre la seva vida privada en el futur: certament, hi ha qui dirà que es tracta de censura prèvia, però des de quan els mitjans poden informar de tot el que vulguin? No tot interessa a l'opinió pública.
Segon: diners i justícia
Per acabar, dos apunts breus. Aquest, sobre el que costa fer justícia en aquest país. Llegeixo a una notícia d'El programa de Ana Rosa que si la demanda és desestimada, Telma haurà de costejar les despeses del judici, una xifra propera als 50.000€. Sembla que per recórrer a la justícia espanyola hom ha de ser ric... Des de quan demanar empara a la justícia costa diners? Qui pot pagar 50.000€ amb tanta facilitat? En cas que sigui així, Telma pot anar preparant-se per a l'escarni públic a què la sotmetran els mitjans a sobre d'haver de pagar tants diners...
Tercer: monarquia i igualtat
Aquests problemes són la conseqüència de barrejar ciutadans anònims amb la monarquia, institució basada en el privilegi d'una família sobre la resta de ciutadans. Imagino que, tot i que els proto-mitjans de comunicació d'aquelles èpoques eren força distints als actuals, les famílies nobles que emparentaven amb la reialesa sabien perfectament el que allò suposava. Ara, en canvi, continuem havent de pagar els privilegis dels reis però reconeixem als seus familiars els drets que tenen com a ciutadans anònims. La contesa, doncs, es lliura entre la igualtat i el manteniment del privilegi.
Apunt al marge: Zapatero intentarà modificar la Constitució perquè la filla primogènita del príncep d'Astúries pugui accedir al tron. Ara bé, "quien tenga derecho a suceder lo tiene cuando y en la medida en que se lo reconoce la ley fundamental, si la ley que atribuye el derecho cambia, resulta obvio que el derecho mismo cambia, aunque sólo sea de titular" [Manuel Martínez Sospedra, Algunas notas sobre las reformas constitucionales]. És una contradicció evident eliminar la preferència pro futuro i mantenir al mateix temps que l'hereu a la Corona d'Espanya sigui el menor dels fills del Rei i no pas la germana gran.
Debat a La noria, part1 i part2
Notícia completa a La Vanguardia.
