La venjança digital
La meva València natal sembla haver-se intal·lat en un sistema de partit únic. Aquest fet no és exclusivament valencià: l'ordre natural català és aquell en què Pujol controla totes les institucions i pot jugar amb subvencions i col·locar la seva família als llocs de decisió ("vostès tenen un problema..."). La imatge d'oasi valencià, on tot és calma, bonança econòmica i finques que s'enlairen superbes contra el cel, resulta força profitosa per als polítics d'aquestes terres. El molt honorable president de la Generalitat, Francesc Camps, qui es troba, diuen, a punt de donar el pas i aterrar a Madrid, s'ha dedicat al llarg d'aquests anys a desmuntar una societat civil, la valenciana, ja bastant pobra i debilitada. El colp de gràcia, una mena de bomba embolicada amb paper de regal, ha estat la concessió de les llicències de TDT (Televisió Digital Terrestre). La decisió es féu pública a finals de 2005 (no és, per tant, una notícia recent). Això no obstant, la manca de resó, en general i sobretot a terres valencianes, m'indigna i em fa preguntar-me allò conegut de si tothom s'ha tornat boig. És per això que escric aquestes línies, perquè, coneguda la meva deserció nacional, vull que es coneguin els motius.
Entre periodistes, ningú no qüestionarà l'abast de la televisió a l'hora de crear estats d'opinió i missatges ideològics a llarg termini. El cas més conegut és el de les soap operas, les sèries en què, de manera implícita, se'ns envia un missatge social. Doncs bé, establir quines televisions poden emetre, és a dir, la concessió de llicències, esdevé una decisió clau per al futur d'un poble. Amb la implantació de la TDT i l'aturada analògica, el Govern valencià (també el madrileny i murcià, tots ells governats pel Partit Popular) ha dissenyat un nou panorama televisiu, clarament favorable al seu pensament polític. Abans parlava d'una bomba embolicada perquè aquesta decisió no generarà cap resultat fins que la televisió analògica deixi d'emetre. I quan això passi, serà impossible tornar enrere, encara que governi algú altre que no sigui el PP.
Les dues llicències de TDT d'abast autonòmic han anat a parar a les mans de Televisión del Mediterráneo S.A. (empresa que pertany a la Conferencia Episcopal) i Las Provincias Televisión S.A. (Las Provincias és el periòdic de dretes i blaver de la província de València). Entre les quaranta-dos llicències d'emisió local, aquestes són les que més criden l'atenció:
- Libertad Digital, la plataforma de Jiménez Losantos, obté quatre llicències (Torrent, Sagunt, Alzira i Elx).
- quatre llicències més per a Unedisa: Benidrom, Elx, Castelló i València.
- quatre més per a Homo Virtualis (del grup Intereconomía, presidit per l'ex diputat del PP Julio Ariza).
- Locàlia TV (del grup Prisa) aconsegueix una única llicència, a Xàtiva.
Amb una TDT monocolor (blau valencià o taronja popular, per descomptat), quin pot ser el futur del poble valencià? Encara hi ha més: InfoTV, l'única cadena valenciana íntegrament en català, no ha aconseguit cap llicència. És obvi (em sento idiota recordant-ho) que cap d'aquestes televisions dretanes emetrà cap contingut en català. A tot estirar, donaran el micròfon a algun comentarista de poble perquè expliqui com van les processons de setmana santa o les festes de les falles. Perquè el idioma valenciano que defensa el PP serveix per a això, per als cartells de les falles i poc més.
Davant d'aquest panorama, em pregunto què se n'ha fet de la València que un dia vaig estimar. Ara solament hi ha runes, les runes d'una glòria passada i efímera. Per acabar, vull citar els versos finals de l'Oda a Espanya, de Joan Maragall. M'he permés de fer alguns canvis.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua, que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, València!
